català » letó | 65 [seixanta-cinc] | Negació 2

65 [sešdesmit pieci] Noliegums 2

És car l’anell?	Vai gredzens ir dārgs?
No, només costa cent euros.	Nē, tas maksā tikai simts eiro.
Però només en tinc cinquanta.	Bet man ir tikai piecdesmit.
Has acabat?	Vai tu jau esi gatava?
No, encara no.	Nē, vēl nē.
Però aviat acabo.	Bet es tūlīt būšu gatava.
Vols més sopa?	Vai tu vēl vēlies zupu?
No, ja no en vull.	Nē, vairāk negribu.
Però un altre gelat.	Bet vēl saldējumu.
Que fa gaire que vius aquí?	Vai tu jau sen te dzīvo?
No, només un mes.	Nē, tikai mēnesi.
Però ja conec un munt de gent.	Bet es pazīstu jau daudzus cilvēkus.
Vas a casa demà?	Vai tu rīt brauc mājās?
No, només els caps de setmana.	Nē, tikai nedēļas nogalē.
Però ja torno diumenge.	Bet es atgriezīšos jau svētdien.
La teva filla ja és major d’edat?	Vai tava meita ir jau pieaugusi?
No, té només disset anys.	Nē, viņai ir tikai sešpadsmit.
Però ja té xicot.	Bet viņai ir jau draugs.

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!