català » letó | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [piecdesmit astoņi] Ķermeņa daļas

Dibuixo un home.	Es zīmēju vīrieti.
Primer el cap.	Vispirms galvu.
L’home porta un barret.	Vīrietim ir platmale.
Els cabells no es veuen.	Matus neredz.
Les orelles tampoc es veuen.	Ausis arī neredz.
L’esquena tampoc es veu.	Muguru arī neredz.
Dibuixo els ulls i la boca.	Es zīmēju acis un muti.
L’home balla i riu.	Vīrietis dejo un smejas.
L’home té un nas llarg.	Vīrietim ir garš deguns.
(Ell) porta un bastó a les mans.	Rokās viņš tur spieķi.
També porta una bufanda al voltant del coll.	Ap kaklu viņam ir šalle.
És l’hivern i fa fred.	Ir ziema un ir auksts.
Els braços són musculats.	Rokas ir spēcīgas.
Les cames són musculoses.	Kājas arī ir spēcīgas.
L’home és de neu.	Vīrs ir no sniega.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	Viņam nav bikšu un mēteļa.
Però l’home no té fred.	Bet vīram nesalst.
És un ninot de neu.	Tas ir sniegavīrs.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...