català » letó | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [piecdesmit divi] Veikalā

Anem als grans magatzems?	Vai aiziesim uz tirdzniecības namu?
Tinc alguns encàrrecs.	Man jāiepērkas.
Vull comprar moltes coses.	Es gribu veikt lielus pirkumus.
On són els articles d’oficina?	Kur ir kancelejas preces?
Necessito sobres i paper de cartes.	Man vajag aploksnes un vēstuļu papīru.
Necessito llapis i marcadors.	Man vajag pildspalvas un flomasterus.
On són els mobles?	Kur ir mēbeles?
Necessito un armari i una calaixera.	Man vajag skapi un kumodi.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Man vajag rakstāmgaldu un plauktu.
On són les joguines?	Kur ir rotaļlietas?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Man vajag lelli un rotaļu lācīti.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Man vajag futbolbumbu un šahu.
On són les eines?	Kur ir darba rīki?
Necessito un martell i unes alicates.	Man vajag āmuru un stangas.
Necessito un trepant i un tornavís.	Man vajag urbi un skrūvgriezi.
On són les joies?	Kur ir rotaslietas?
Necessito una cadena i una polsera.	Man vajag ķēdīti un rokassprādzi.
Necessito un anell i arracades.	Man vajag gredzenu un auskarus.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...