català » lituà | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [penkiasdešimt devyni] Pašte

On és l’oficina de correus més propera?	Kur (yra) artimiausias / sekantis paštas?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Ar toli iki artimiausio / sekančio pašto?
On és la bústia més pròxima?	Kur (yra) artimiausia / sekanti pašto dėžutė?
Necessito alguns segells.	Man reikia kelių pašto ženklų.
Per a una postal i una carta.	Atvirukui ir laiškui.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Koks (yra) siuntimo mokestis į Ameriką?
Quant pesa el paquet?	Kiek sveria siuntinys?
Que el puc enviar per via aèria?	Ar galiu siųsti jį oro paštu?
Quant de temps triga fins que arriba?	Kaip ilgai jis eis? / Kiek ilgai užtruks, kol jis nueis?
On puc trucar?	Kur galiu paskambinti?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Kur (yra) artimiausia / sekanti telefono būdelė?
Que té una targeta de telèfon?	Ar turite telefono kortelių?
Que té una guia telefònica?	Ar turite telefonų knygą?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Ar žinote Austrijos kodą?
Un moment, vaig a veure.	Minutėlę, (aš) tuoj pažiūrėsiu.
La línia està sempre ocupada.	Linija visuomet užimta.
Quin número ha marcat vostè?	Kokį numerį surinkote?
Primer ha de marcar el zero!	Pirmiausia turite rinkti nulį.

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...