català » lituà | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [penkiasdešimt aštuoni] Kūno dalys

Dibuixo un home.	(Aš) piešiu vyrą.
Primer el cap.	Pirmiausia galvą.
L’home porta un barret.	Vyras nešioja skrybėlę.
Els cabells no es veuen.	Plaukų nematyti.
Les orelles tampoc es veuen.	Ausų taip pat nematyti.
L’esquena tampoc es veu.	Nugaros taip pat nematyti.
Dibuixo els ulls i la boca.	(Aš) piešiu akis ir burną.
L’home balla i riu.	Vyras šoka ir juokiasi.
L’home té un nas llarg.	Vyras turi ilgą nosį.
(Ell) porta un bastó a les mans.	Rankose jis laiko lazdą.
També porta una bufanda al voltant del coll.	Ant kaklo jis užsirišęs šaliką.
És l’hivern i fa fred.	Dabar žiema ir šalta.
Els braços són musculats.	Rankos stiprios.
Les cames són musculoses.	Kojos taip pat stiprios.
L’home és de neu.	Vyras yra iš sniego.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	Jis nenešioja kelnių ir palto.
Però l’home no té fred.	Bet vyrui nešalta.
És un ninot de neu.	Jis yra senis besmegenis.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...