Les paraules negatives no es tradueixen a la llengua materna

Les persones multilingües, quan llegeixen, tradueixen inconscientment a la seva llengua materna. Això succeeix de manera espontània: els lectors ni tan sols se n'adonen. Podria afirmar-se que el cervell funciona com un traductor simultani. Però no ho tradueix tot! Un estudi ha revelat que el cervell té un filtre incorporat. Aquest filtre decideix què és el que es tradueix. I sembla com si el filtre ignorés determinades paraules. Les paraules negatives no es tradueixen a l'idioma matern. Uns científics van fer un experiment amb parlants de xinès com a llengua materna. Tots els individus parlaven anglès com a segona llengua. Els subjectes de la prova havien d'avaluar diverses paraules angleses. Aquestes paraules tenien diferent contingut emocional. Hi havia termes positius, negatius i neutres. Es va investigar el cervell dels subjectes mentre llegien les paraules. És a dir, els científics van mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Així van poder veure la manera de treballar del cervell. Quan es traduïen paraules s'originaven alguns senyals. Aquests senyals indicaven que el cervell estava actiu. Tanmateix, amb les paraules negatives dels subjectes no van mostrar cap activitat. Només es traduïen els termes positius o neutrals. Els investigadors no saben per què passa això. En teoria, el cervell ha de processar totes les paraules de la mateixa manera. És possible que el filtre cerebral examini prèviament cada paraula. Aquesta anàlisi tindria lloc mentre la paraula es llegeix en el segon idioma. Si la paraula és negativa, llavors la memòria es bloqueja. D'aquesta manera no es pot recórrer la llengua materna. Les persones poden reaccionar molt sensiblement davant les paraules. Potser el cervell només vol protegir d'un xoc emocional...

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes.

El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.