català » italià | 61 [seixanta-u] | Els nombres ordinals

61 [sessantuno] Numeri ordinali

El primer mes és gener.	Il primo mese è gennaio.
El segon mes és febrer.	Il secondo mese è febbraio.
El tercer mes és març.	Il terzo mese è marzo.
El quart mes és abril.	Il quarto mese è aprile.
El cinquè mes és maig.	Il quinto mese è maggio.
El sisè mes és juny.	Il sesto mese è giugno.
Sis mesos són mig any.	Sei mesi sono mezzo anno.
Gener, febrer, març,	Gennaio, febbraio, marzo,
abril, maig, juny.	aprile, maggio e giugno.
El setè mes és juliol.	Il settimo mese è luglio.
El vuitè mes és agost.	L’ottavo mese è agosto.
El novè mes és setembre.	Il nono mese è settembre.
El desè mes és octubre.	Il decimo mese è ottobre.
L’onzè mes és novembre.	L’undicesimo mese è novembre.
El dotzè mes és desembre.	Il dodicesimo mese è dicembre.
Dotze mesos són un any.	Un anno ha dodici mesi.
Juliol, agost, setembre,	Luglio, agosto, settembre,
octubre, novembre i desembre.	ottobre, novembre e dicembre.

El cos reacciona a la parla

La parla es processa en el nostre cervell. Quan escoltem o llegim alguna cosa, el nostre cervell està actiu. Això és una cosa que pot mesurar-se amb mètodes diversos. Però no només reacciona el nostre cervell davant els estímuls lingüístics. Estudis recents revelen que el llenguatge activa també el nostre cos. El nostre cos treballa en sentir o llegir algunes paraules. Es tracta especialment de paraules que refereixen reaccions físiques. La paraula somriure és un bon exemple del que estem dient. Quan llegim aquesta paraula activem els nostres ‘músculs del somriure’. De la mateixa manera, les paraules negatives ens produeixen un efecte mesurable. Per exemple, la paraula dolor. El nostre cos mostra una subtil reacció de dolor quan llegim la paraula. Es podria dir que imitem el que llegim o escoltem. I com més vívid és el llenguatge, més gran és la nostra reacció. Una descripció precisa provoca en nosaltres una potent reacció com a resposta. L'activitat del cos es va mesurar en un experiment. Als individus participants en l'experiment se'ls va mostrar diferents paraules. Es tractava de paraules positives i negatives. L'expressió facial dels subjectes va canviar durant l'experiment. Els moviments de la boca i el front van patir variacions. Això demostra que la llengua provoca en nosaltres un efecte notable. Les paraules són una mica més que un simple mitjà de comunicació. El nostre cervell tradueix la parla en un llenguatge corporal. Però el funcionament exacte d'aquest procés encara no s'ha investigat. Molt possiblement, però, els resultats dels estudis en aquest camp tinguin conseqüències importants. Els metges discuteixen la millor manera de tractar els pacients. Ja que molts malalts estan obligats a seguir un llarg procés terapèutic. I durant la teràpia hi ha molt a dir...