català » italià | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [cinquantadue] Al centro commerciale

Anem als grans magatzems?	Andiamo in un centro commerciale?
Tinc alguns encàrrecs.	Devo fare spese.
Vull comprar moltes coses.	Voglio fare molti acquisti.
On són els articles d’oficina?	Dove sono gli articoli da ufficio?
Necessito sobres i paper de cartes.	Ho bisogno di buste e carta da lettere.
Necessito llapis i marcadors.	Ho bisogno di penne e pennarelli.
On són els mobles?	Dove sono i mobili?
Necessito un armari i una calaixera.	Ho bisogno di un armadio e di un comò.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Ho bisogno di una scrivania e di uno scaffale.
On són les joguines?	Dove sono i giocattoli?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Ho bisogno di una bambola e un orsacchiotto.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Ho bisogno di un pallone e degli scacchi.
On són les eines?	Dov’è sono gli attrezzi? / Dove sono gli utensili?
Necessito un martell i unes alicates.	Ho bisogno di un martello e di pinze.
Necessito un trepant i un tornavís.	Ho bisogno di un trapano e di un cacciavite.
On són les joies?	Dov’è la gioielleria?
Necessito una cadena i una polsera.	Ho bisogno di una collana e di un braccialetto.
Necessito un anell i arracades.	Ho bisogno di un anello e di orecchini.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...