català » italià | 43 [quaranta-tres] | Al zoo

43 [quarantatré] Allo zoo

El zoològic és allà.	Lì c’è lo zoo.
Les girafes són allà.	Lì ci sono le giraffe.
On són els óssos?	Dove sono gli orsi?
On són els elefants?	Dove sono gli elefanti?
On són les serps?	Dove sono i serpenti?
On són els lleons?	Dove sono i leoni?
Tinc una càmera de fotos.	Io ho una macchina fotografica.
També tinc una càmera de vídeo.	Io ho anche una telecamera.
On puc trobar piles?	Dove trovo una batteria?
On són els pingüins?	Dove sono i pinguini?
On són els cangurs?	Dove sono i canguri?
On es troben els rinoceronts?	Dove sono i rinoceronti?
On són els lavabos?	Dove sono i servizi?
Hi ha un cafè allà.	Lì c’è una caffetteria.
Hi ha un restaurant allà.	Lì c’è un ristorante.
On són els camells?	Dove sono i cammelli?
On són els goril•les i les zebres?	Dove sono i gorilla e le zebre?
On són els tigres i els cocodrils?	Dove sono le tigri ed i coccodrilli?

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...