Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

L’esperanto és una llengua artificial. Les llengües artificials han estat construïdes deliveradamanet i per tant segueixen un patró molt clar. En la seva creació s’han combinat elements de diferents idiomes, d’aquesta manera, s’aconsegueix que les llengües artificals siguin més fàcils d’aprendre per a una major població. L’esperanto es va introduir inicialment a Varsòvia l’any 1887, i el seu fundador va ser Ludwik L. Zamenhof, conegut també com Doktoro Esperanto (Dr. Esperançat). Zamenhof creia que els problemes en la comunicació eren la principal causa d’infelicitat, així que va decidir crear un idioma neutre que unís a la gent.

Actualment, l’esperanto és la llengua artificial més coneguda del món. També s’associa amb objectius com la tolerància i els drets civils. És un idioma basat en l’indoeuropeu. La majoria del seu vocabulari, per exemple, és d’origen romanès. El parlen fluïdament persones de més de 120 països, les quals es reuneixen regularment en clubs i convencions internacionals. Aprèn esperanto i fes nous amics!