català » francès | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [quatre-vingt-onze] Subordonnées avec que 1

El temps probablement serà millor demà.	Le temps sera probablement meilleur demain.
Com ho sap?	D’où le savez-vous ?
Espero que serà millor.	J’espère qu’il sera meilleur.
Segur que vindrà (ell).	Il viendra certainement.
És segur?	Est-ce que c’est sur ?
Sé que vindrà.	Je sais qu’il viendra.
Segur que trucarà.	Il appellera certainement.
De debò?	Vraiment ?
Crec que trucarà.	Je crois qu’il appellera.
El vi probablement és vell.	Le vin est probablement vieux.
N’està segur?	En êtes-vous certain ?
Suposo que és vell.	Je suppose qu’il est vieux.
El nostre cap és ben plantat.	Notre chef est beau.
Vol dir?	Vous trouvez ?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Je trouve même qu’il est très beau.
El cap segur que té una xicota.	Le chef a certainement une amie.
Ho creu de debò?	Le croyez-vous vraiment ?
És ben possible que tingui una xicota.	C’est bien possible qu’il ait une amie.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...