català » francès | 43 [quaranta-tres] | Al zoo

43 [quarante-trois] Au zoo

El zoològic és allà.	Le zoo est là-bas.
Les girafes són allà.	Les girafes sont là-bas.
On són els óssos?	Où sont les ours ?
On són els elefants?	Où sont les éléphants ?
On són les serps?	Où sont les serpents ?
On són els lleons?	Où sont les lions ?
Tinc una càmera de fotos.	J’ai un appareil photo.
També tinc una càmera de vídeo.	J’ai aussi une caméra-vidéo.
On puc trobar piles?	Où puis-je trouver des piles ?
On són els pingüins?	Où sont les pingouins ?
On són els cangurs?	Où sont les kangourous ?
On es troben els rinoceronts?	Où sont les rhinocéros ?
On són els lavabos?	Où sont les toilettes ?
Hi ha un cafè allà.	Il y a un café là-bas.
Hi ha un restaurant allà.	Il y a un restaurant là-bas.
On són els camells?	Où sont les chameaux ?
On són els goril•les i les zebres?	Où sont les gorilles et les zèbres ?
On són els tigres i els cocodrils?	Où sont les tigres et les crocodiles ?

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...