català » estonià | 68 [seixanta-vuit] | gran - petit

68 [kuuskümmend kaheksa] suur – väike

gran i petit	suur ja väike
L’elefant és gran.	Elevant on suur.
El ratolí és petit.	Hiir on väike.
fosc i clar	pime ja valge
La nit és fosca.	Öö on pime.
El dia és clar.	Päev on valge.
vell i jove	vana ja noor
El nostre avi és molt vell.	Meie vanaisa on väga vana.
Fa 70 anys encara era jove.	70 aastat tagasi oli ta veel noor.
bell i lleig	ilus ja inetu
La papallona és bonica.	Liblikas on ilus.
L’aranya és lletja.	Ämblik on inetu.
gras i prim	paks ja kõhn
Una dona de cent quilos és grassa.	100 kilo kaaluv naine on paks.
Un home de cinquanta quilos és prim.	50 kilo kaaluv mees on kõhn.
car i barat	kallis ja odav
El cotxe és car.	Auto on kallis.
El diari és barat.	Ajaleht on odav.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...