català » estonià | 60 [seixanta] | Al banc

60 [kuuskümmend] Pangas

Voldria obrir un compte.	Ma sooviks kontot avada.
Aquest és el meu passaport.	Siin on mu pass.
I aquesta és la meva adreça.	Ja siin on mu aadress.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Ma sooviksin oma kontole raha kanda.
Voldria treure diners del meu compte.	Ma sooviksin oma kontolt raha võtta.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Ma sooviksin kontoväljavõtet.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Ma sooviksin reisitšekki rahaks vahetada.
Quant és la comissió?	Kui kõrged on tasud?
On haig de signar?	Kuhu ma alla kirjutama pean?
Espero una transferència d’Alemanya.	Ma ootan pangaülekannet Saksamaalt.
Aquest és el meu número de compte.	Siin on mu kontonumber.
Han arribat els diners?	Kas raha on saabunud?
Voldria canviar aquests diners.	Ma sooviks selle raha vahetada.
Necessito dòlars americans.	Mul on vaja USA dollareid.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Palun andke mulle väikeseid kupüüre.
Que hi ha un caixer automàtic?	Kas siin on sularahaautomaati?
Quants diners puc treure?	Kui palju raha võib välja võtta?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar?	Milliseid krediitkaarte saab siin kasutada?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!