català » estonià | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [viiskümmend viis] Töö

De què treballa vostè?	Mis on teie elukutse?
El meu marit és metge.	Mu mees on arst.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	Ma töötan poole kohaga meditsiiniõena.
Aviat ens jubilarem.	Varsti saame me pensionit.
Però els impostos són alts.	Kuid maksud on kõrged.
I l’assegurança de salut és cara.	Ja tervisekindlustus on ka kõrge.
Què vols fer de gran?	Kelleks sa saada tahad?
M’agradaria ser enginyer.	Ma tahan inseneriks saada.
(jo) vull estudiar a la universitat.	Ma tahan ülikoolis õppida.
Sóc un becari / una becària.	Ma olen praktikant.
No guanyo gaire.	Ma ei teeni palju.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	Ma teen praktikat välismaal.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	See on minu ülemus.
Tinc bons companys de feina.	Mul on meeldivad kolleegid.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	Lõuna ajal käime me alati sööklas.
Estic buscant feina.	Ma otsin töökohta.
Estic desocupat des de fa un any.	Ma olen juba aasta olnud töötu.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	Selles riigis on liiga palju töötuid.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!