català » estonià | 49 [quaranta-nou] | L’esport

49 [nelikümmend üheksa] Sport

Practiques cap esport?	Kas sa teed sporti?
Sí, em cal moure.	Jah, ma pean end liigutama.
Vaig al centre esportiu.	Ma käin spordiklubis.
Juguem a futbol.	Me mängime jalgpalli.
A vegades nedem.	Mõnikord me ujume.
O fem moto.	Või sõidame rattaga.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol.	Meie linnas on jalgpallistaadion.
També hi ha una piscina amb sauna.	Siin on ka saunaga ujumisbassein.
I hi ha un camp de golf.	Ja golfiväljak.
Què hi ha a la televisió?	Mis telekast tuleb?
Hi ha un partit de futbol.	Hetkel tuleb jalgpallimäng.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès.	Saksa meeskond mängib Inglismaa vastu.
Qui guanya?	Kes võidab?
No en tinc ni idea.	Mul ei ole aimugi.
De moment, és un empat.	Praegu on seis võrdne.
L’àrbitre és de Bèlgica.	Väljakukohtunik on Belgiast.
Ara hi ha un penal.	Nüüd tuleb karistuslöök.
Gol! U a zero!	Värav! Üks null!

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...