català » estonià | 40 [quaranta] | Demanar el camí

40 [nelikümmend] Tee küsimine

Perdoni!	Vabandage!
Que em podria ajudar?	Saate te mind aidata?
On hi ha un bon restaurant per aquí?	Kus on siin hea restoran?
Giri a l’esquerra a la cantonada.	Minge vasakule ümber nurga.
Després continui una mica recte.	Minge seejärel veidi maad otse.
Després vagi cent metres a la dreta.	Minge siis sada meetrit paremale.
També pot agafar l’autobús.	Te võite ka bussiga minna.
També pot prendre el tramvia.	Te võite ka trammiga minna.
També em pot seguir en cotxe.	Te võite ka minu järel sõita.
Com vaig a l’estadi de futbol?	Kuidas saan ma jalgpallistaadionile?
Travessi el pont!	Ületage sild!
Passi pel túnel!	Sõitke läbi tunneli!
Vagi fins al tercer semàfor.	Sõitke kolmanda foorini.
Després prengui el primer carrer a la dreta.	Pöörake seejärel esimesele tänavale paremal.
Continui tot dret en el pròxim encreuament.	Sõitke siis otse üle järgmise ristmiku.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport?	Vabandage, kuidas ma jõuan lennujaama?
El millor és agafar el metro.	Parem oleks, kui te metrooga läheksite.
Continui fins a l’última estació.	Sõitke lihtsalt lõppjaamani.

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.