català » estonià | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [kolmkümmend kuus] Ühistransport

On és la parada de l’autobús?	Kus asub bussipeatus?
Quin autobús va al centre de la ciutat?	Milline buss sõidab kesklinna?
Quina línia he de prendre?	Millise liiniga peaksin sõitma?
Hauré de canviar d’autobús?	Kas ma pean ümber istuma?
On he de canviar?	Kus ma ümber istuma pean?
Quant costa un bitllet?	Mis maksab pilet?
Quantes parades hi ha fins al centre?	Mitu peatust on kesklinnani?
Heu de baixar aquí.	Te peate siin väljuma.
Heu de baixar per darrere.	Te peate tagant väljuma.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	Järgmine metroorong tuleb 5 minuti pärast.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	Järgmine tramm tuleb 10 minuti pärast.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	Järgmine buss tuleb 15 minuti pärast.
Quan passa el darrer tren?	Millal läheb viimane metroorong?
Quan passa el darrer tramvia?	Millal läheb viimane tramm?
Quan passa el darrer autobús?	Millal läheb viimane buss?
Que té bitllet?	Kas teil on pilet?
Bitllet? – No, no en tinc.	Pilet? – Ei, mul ei ole.
Llavors vostè ha de pagar una multa.	Siis peate te trahvi maksma.

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?