català » espanyol | 64 [seixanta-quatre] | Negació 1

64 [sesenta y cuatro] Negación 1

No entenc la paraula.	No entiendo la palabra.
No entenc la frase.	No entiendo la frase.
No entenc el significat.	(Yo) no entiendo el significado.
el mestre	el profesor
Entén el mestre?	¿Entiende (usted) al profesor?
Sí, l’entenc bé.	Sí, lo entiendo bien.
la mestra	la profesora
Entén la mestra?	¿Entiende (usted) a la profesora?
Sí, l’entenc bé.	Sí, la entiendo bien.
la gent	la gente
Entén la gent?	¿Entiende (usted) a la gente?
No, no l’entenc gaire bé.	No, no la entiendo muy bien.
la xicota	la novia
Té xicota vostè?	¿Tiene (usted) novia?
Sí, en tinc.	Sí, tengo novia.
la filla	la hija
Té una filla vostè?	¿Tiene (usted) una hija?
No, no en tinc.	No, no tengo.

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!