català » espanyol | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [cincuenta y nueve] En la oficina de correos

On és l’oficina de correus més propera?	¿Dónde está la oficina de correos más cercana?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	¿Está muy lejos la oficina de correos más cercana?
On és la bústia més pròxima?	¿Dónde esta el buzón más cercano?
Necessito alguns segells.	Necesito un par de sellos.
Per a una postal i una carta.	Para una postal y para una carta.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Sí, ¿cuánto cuesta el franqueo para América?
Quant pesa el paquet?	¿Cuánto pesa el paquete?
Que el puc enviar per via aèria?	¿Puedo mandarlo por correo aéreo?
Quant de temps triga fins que arriba?	¿Cuánto tarda en llegar?
On puc trucar?	¿Dónde puedo hacer una llamada?
On és la cabina telefònica més pròxima?	¿Dónde está la cabina de teléfono más próxima?
Que té una targeta de telèfon?	¿Tiene (usted) tarjetas de teléfono?
Que té una guia telefònica?	¿Tiene (usted) una guía de teléfonos?
Sap el codi per trucar a Àustria?	¿Sabe (usted) cuál es el código para llamar a Austria?
Un moment, vaig a veure.	Un momento, voy a mirar.
La línia està sempre ocupada.	La línea está siempre ocupada.
Quin número ha marcat vostè?	¿Qué número ha marcado?
Primer ha de marcar el zero!	¡Primero hay que marcar un cero!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...