català » espanyol | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [cincuenta y ocho] Las Partes del Cuerpo Humano

Dibuixo un home.	Estoy dibujando un hombre.
Primer el cap.	Primero la cabeza.
L’home porta un barret.	El hombre tiene puesto un sombrero.
Els cabells no es veuen.	No se puede ver su cabello.
Les orelles tampoc es veuen.	No se pueden ver sus orejas tampoco.
L’esquena tampoc es veu.	No se puede ver su espalda tampoco.
Dibuixo els ulls i la boca.	Estoy dibujando los ojos y la boca.
L’home balla i riu.	El hombre está bailando y riendo.
L’home té un nas llarg.	El hombre tiene una nariz larga.
(Ell) porta un bastó a les mans.	Él lleva un bastón en sus manos.
També porta una bufanda al voltant del coll.	(Él) también lleva una bufanda alrededor de su cuello.
És l’hivern i fa fred.	Es invierno y hace frío.
Els braços són musculats.	Los brazos son fuertes.
Les cames són musculoses.	Las piernas también son fuertes.
L’home és de neu.	El hombre está hecho de nieve.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	(Él) no lleva ni pantalones ni abrigo / saco (am.).
Però l’home no té fred.	Pero el hombre no se congela.
És un ninot de neu.	(Él) es un muñeco de nieve.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...