català » anglès UK | 53 [cinquanta-tres] | Els magatzems

53 [fifty-three] Shops

Busquem una botiga d’esports.	We’re looking for a sports shop.
Busquem una carnisseria.	We’re looking for a butcher shop.
Busquem una farmàcia.	We’re looking for a pharmacy / drugstore (am.).
És que voldríem comprar una pilota de futbol.	We want to buy a football.
És que voldríem comprar salami.	We want to buy salami.
És que voldríem comprar medicaments.	We want to buy medicine.
Busquem una botiga d’esports per comprar una pilota de futbol.	We’re looking for a sports shop to buy a football.
Busquem una carnisseria per comprar salami.	We’re looking for a butcher shop to buy salami.
Busquem una farmàcia per comprar medicaments.	We’re looking for a drugstore to buy medicine.
Busco un joier.	I’m looking for a jeweller / jeweler (am.).
Busco una botiga de fotografia.	I’m looking for a photo equipment store.
Busco una pastisseria.	I’m looking for a confectionery.
És que tinc la intenció de comprar un anell.	I actually plan to buy a ring.
És que tinc la intenció de comprar un rodet de fotos.	I actually plan to buy a roll of film.
És que tinc la intenció de comprar un pastís.	I actually plan to buy a cake.
Busco un joier per comprar un anell.	I’m looking for a jeweler to buy a ring.
Busco un fotògraf per comprar un rodet de fotos.	I’m looking for a photo shop to buy a roll of film.
Busco una pastisseria per comprar un pastís.	I’m looking for a confectionery to buy a cake.

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?