català » txec | 47 [quaranta-set] | Els preparatius de viatge

47 [čtyřicet sedm] Příprava na cestu

Has de fer la nostra maleta!	Musíš nám sbalit kufr!
No t’en pots oblidar de res!	Nesmíš na nic zapomenout!
Et cal una maleta gran!	Potřebuješ velký kufr!
No oblidis el teu passaport!	Nezapomeň si pas!
No oblidis el teu bitllet!	Nezapomeň si letenku!
No oblidis els teus xecs de viatge!	Nezapomeň si cestovní šeky!
Emporta’t crema solar.	Vezmi si krém na opalování.
Enduu-te ulleres de sol.	Vezmi si sluneční brýle.
Emporta’t un barret pel sol.	Vezmi si slamák.
Et vols endur un mapa de carreteres?	Chceš si vzít mapu?
Et vols emportar una guia de viatge?	Chceš si vzít průvodce?
Et vols emportar un paraigua?	Chceš si vzít deštník?
Pensa en pantalons, camises i mitjons.	Nezapomeň na kalhoty, košile, ponožky.
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes.	Nezapomeň na kravaty, pásky, saka.
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes.	Nezapomeň na pyžama, noční košile a trička.
Et fan falta sabates, sandàlies i botes.	Potřebuješ boty, sandály a holínky.
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles.	Potřebuješ kapesníky, mýdlo a nůžky na nehty.
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental.	Potřebuješ hřeben, zubní kartáček a pastu.

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...