català » bosni | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [devedeset i jedan] Zavisne rečenice sa da 1

El temps probablement serà millor demà.	Vrijeme će možda sutra biti bolje.
Com ho sap?	Odakle znate to?
Espero que serà millor.	Ja se nadam da će biti bolje.
Segur que vindrà (ell).	On dolazi sasvim sigurno.
És segur?	Da li je to sigurno?
Sé que vindrà.	Znam da on dolazi.
Segur que trucarà.	On će sigurno nazvati.
De debò?	Stvarno?
Crec que trucarà.	Ja vjerujem da će nazvati.
El vi probablement és vell.	Vino je sigurno staro.
N’està segur?	Znate li to sigurno?
Suposo que és vell.	Ja pretpostavljam da je staro.
El nostre cap és ben plantat.	Naš šef dobro izgleda.
Vol dir?	Smatrate li?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Smatram da on čak vrlo dobro izgleda.
El cap segur que té una xicota.	Šef ima sigurno djevojku.
Ho creu de debò?	Vjerujete li stvarno?
És ben possible que tingui una xicota.	Vrlo je moguće da ima djevojku.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...