Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

L’àrab és un dels idiomes més importants del món. El parlen més de 300 milions de persones en més de 20 països. Aquest idioma afro-asiàtic es va originar fa milers d’anys. En els sus inicis només es parlava a la península aràbiga, i amb el temps es va expandir a les demés regions. L’àrab es divideix en varis dialectes, els quals es diferèncien significativament de l’àrab estàndard. Tal és així que els parlants de distintes regions no es poden entendre entre ells. L’àrab antic gairebé no es parla avui en dia,

i s’utilitza principalment de forma escrita. L’interès en aquesta llengua ha augmentat considerablement en els últims anys. Són molts els que troben el sistema d’escriptura àrab especialment fascinant. Al contrari que les llengües occidentals, l’àrab s’escriu d’esquerra a dreta. Si vols aprendre àrab, has de fer-ho seguint un ordre molt particular: primer has de començar per la pronunciació, després estudiar la gramàtica, i finalment el seu sistema d’escriptura. Si l’aprens en aquest ordre, tindràs la diversió assegurada.