català » búlgar | 79 [setanta-nou] | Adjectius 2

79 [седемдесет и девет] Прилагателни 2

79 [sedemdeset i devet] Prilagatelni 2

Porto un vestit blau.	Облечена съм в синя рокля.; Oblechena sym v sinya roklya.
Porto un vestit vermell.	Облечена съм в червена рокля.; Oblechena sym v chervena roklya.
Porto un vestit verd.	Облечена съм в зелена рокля.; Oblechena sym v zelena roklya.
Compro una bossa negra.	Аз купувам черна чанта.; Az kupuvam cherna chanta.
Compro una bossa marró.	Аз купувам кафява чанта.; Az kupuvam kafyava chanta.
Compro una bossa blanca.	Аз купувам бяла чанта.; Az kupuvam byala chanta.
Necessito un cotxe nou.	Имам нужда от нова кола.; Imam nuzhda ot nova kola.
Necessito un cotxe ràpid.	Имам нужда от бърза кола.; Imam nuzhda ot byrza kola.
Necessito un cotxe còmode.	Имам нужда от удобна кола.; Imam nuzhda ot udobna kola.
A dalt hi viu una dona gran / vella.	Горе живее една възрастна жена.; Gore zhivee yedna vyzrastna zhena.
A dalt hi viu una dona grassa.	Горе живее една дебела жена.; Gore zhivee yedna debela zhena.
A baix hi viu una dona curiosa.	Долу живее една любопитна жена.; Dolu zhivee yedna lyubopitna zhena.
Els nostres convidats eren gent simpàtica.	Гостите ни бяха приятни хора.; Gostite ni byakha priyatni khora.
Els nostres convidats eren gent educada.	Гостите ни бяха учтиви хора.; Gostite ni byakha uchtivi khora.
Els nostres convidats eren gent interessant.	Гостите ни бяха интересни хора.; Gostite ni byakha interesni khora.
Tinc uns fills encantadors.	Аз имам мили деца.; Az imam mili detsa.
Però els veïns tenen uns nens maleducats.	Но съседите имат нахални деца.; No sysedite imat nakhalni detsa.
Que es porten bé els seus fills?	Вашите деца послушни ли са?; Vashite detsa poslushni li sa?

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...