català » búlgar | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [петдесет и девет] В пощата

59 [petdeset i devet] V poshchata

On és l’oficina de correus més propera?	Къде е най-близката пощенска служба?; Kyde ye nay-blizkata poshchenska sluzhba?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Далеч ли е до най-близката пощенска служба?; Dalech li ye do nay-blizkata poshchenska sluzhba?
On és la bústia més pròxima?	Къде е най-близката пощенска кутия?; Kyde ye nay-blizkata poshchenska kutiya?
Necessito alguns segells.	Трябват ми няколко пощенски марки.; Tryabvat mi nyakolko poshchenski marki.
Per a una postal i una carta.	За една картичка и едно писмо.; Za yedna kartichka i yedno pismo.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Колко е пощенската такса до Америка?; Kolko ye poshchenskata taksa do Amerika?
Quant pesa el paquet?	Колко тежи колетът?; Kolko tezhi koletyt?
Que el puc enviar per via aèria?	Мога ли да го изпратя с въздушна поща?; Moga li da go izpratya s vyzdushna poshcha?
Quant de temps triga fins que arriba?	За колко време ще пристигне?; Za kolko vreme shche pristigne?
On puc trucar?	Къде мога да се обадя по телефон?; Kyde moga da se obadya po telefon?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Къде е най-близката телефонна кабина?; Kyde ye nay-blizkata telefonna kabina?
Que té una targeta de telèfon?	Имате ли фонокарти?; Imate li fonokarti?
Que té una guia telefònica?	Имате ли телефонен указател?; Imate li telefonen ukazatel?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Знаете ли телефонния код на Австрия?; Znaete li telefonniya kod na Avstriya?
Un moment, vaig a veure.	Момент, ще проверя.; Moment, shche proverya.
La línia està sempre ocupada.	Телефонната линия постоянно е заета.; Telefonnata liniya postoyanno ye zaeta.
Quin número ha marcat vostè?	Кой номер избрахте?; Koy nomer izbrakhte?
Primer ha de marcar el zero!	Първо трябва да изберете нула!; Pyrvo tryabva da izberete nula!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...