català » búlgar | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [петдесет и две] В магазина

52 [petdeset i dve] V magazina

Anem als grans magatzems?	Ще отидем ли в магазина?; Shche otidem li v magazina?
Tinc alguns encàrrecs.	Трябва да направя няколко покупки.; Tryabva da napravya nyakolko pokupki.
Vull comprar moltes coses.	Искам да напазарувам много неща.; Iskam da napazaruvam mnogo neshcha.
On són els articles d’oficina?	Къде са канцеларските изделия?; Kyde sa kantselarskite izdeliya?
Necessito sobres i paper de cartes.	Трябват ми пликове и хартия за писма.; Tryabvat mi plikove i khartiya za pisma.
Necessito llapis i marcadors.	Трябват ми химикалки и маркери.; Tryabvat mi khimikalki i markeri.
On són els mobles?	Къде са мебелите?; Kyde sa mebelite?
Necessito un armari i una calaixera.	Трябват ми шкаф и скрин.; Tryabvat mi shkaf i skrin.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Трябват ми бюро и етажерка.; Tryabvat mi byuro i yetazherka.
On són les joguines?	Къде са играчките?; Kyde sa igrachkite?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Трябват ми кукла и плюшено мече.; Tryabvat mi kukla i plyusheno meche.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Трябват ми футболна топка и шах.; Tryabvat mi futbolna topka i shakh.
On són les eines?	Къде са инструментите?; Kyde sa instrumentite?
Necessito un martell i unes alicates.	Трябват ми от чук и клещи.; Tryabvat mi ot chuk i kleshchi.
Necessito un trepant i un tornavís.	Трябват ми дрелка и отвертка.; Tryabvat mi drelka i otvertka.
On són les joies?	Къде са бижутата?; Kyde sa bizhutata?
Necessito una cadena i una polsera.	Трябват ми гердан и гривна.; Tryabvat mi gerdan i grivna.
Necessito un anell i arracades.	Трябват ми пръстен и обеци.; Tryabvat mi prysten i obetsi.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...