Llibre de frases

MP3

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

91 [nittioett]	Bisatser med att 1

Tria com vols veure la traducció:

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...

No s’ha trobat cap vídeo!

Les descàrregues són GRATUÏTES per a ús personal, escoles públiques o finalitats no comercials.
ACORD DE LLICÈNCIA | Informeu qualsevol error o traducció incorrecta aquí!
Impremta | © Copyright 2007 - 2025 Goethe Verlag Starnberg i llicenciants.
Tots els drets reservats. Contacte

El temps probablement serà millor demà.	V_d_e_ b_i_ k_n_k_ b_t_r_ i_o_g_n_ Vädret blir kanske bättre imorgon. V_____ b___ k_____ b_____ i_______ Vädret blir kanske bättre imorgon. ______ ____ ______ ______ ________ Vädret blir kanske bättre imorgon.
Com ho sap?	H_r v_t n_ d_t ? Hur vet ni det ? H__ v__ n_ d__ ? Hur vet ni det ? ___ ___ __ ___ _ Hur vet ni det ?
Espero que serà millor.	J_g h_p_a_, a_t d_t b_i_ b_t_r_. Jag hoppas, att det blir bättre. J__ h______ a__ d__ b___ b______ Jag hoppas, att det blir bättre. ___ _______ ___ ___ ____ _______ Jag hoppas, att det blir bättre.

Segur que vindrà (ell).	H_n k_m_e_ a_l_e_e_ s_k_r_. Han kommer alldeles säkert. H__ k_____ a_______ s______ Han kommer alldeles säkert. ___ ______ ________ _______ Han kommer alldeles säkert.
És segur?	Ä_ d_t s_k_r_? Är det säkert? Ä_ d__ s______ Är det säkert? __ ___ _______ Är det säkert?
Sé que vindrà.	J_g v_t_ a_t h_n k_m_e_. Jag vet, att han kommer. J__ v___ a__ h__ k______ Jag vet, att han kommer. ___ ____ ___ ___ _______ Jag vet, att han kommer.

Segur que trucarà.	H_n r_n_e_ s_k_r_. Han ringer säkert. H__ r_____ s______ Han ringer säkert. ___ ______ _______ Han ringer säkert.
De debò?	V_r_l_g_n_ Verkligen? V_________ Verkligen? __________ Verkligen?
Crec que trucarà.	J_g t_o_, a_t h_n r_n_e_. Jag tror, att han ringer. J__ t____ a__ h__ r______ Jag tror, att han ringer. ___ _____ ___ ___ _______ Jag tror, att han ringer.

El vi probablement és vell.	V_n_t ä_ s_k_r_ g_m_a_t_ Vinet är säkert gammalt. V____ ä_ s_____ g_______ Vinet är säkert gammalt. _____ __ ______ ________ Vinet är säkert gammalt.
N’està segur?	V_t n_ d_t s_k_r_? Vet ni det säkert? V__ n_ d__ s______ Vet ni det säkert? ___ __ ___ _______ Vet ni det säkert?
Suposo que és vell.	J_g a_t_r_ a_t d_t ä_ g_m_a_t_ Jag antar, att det är gammalt. J__ a_____ a__ d__ ä_ g_______ Jag antar, att det är gammalt. ___ ______ ___ ___ __ ________ Jag antar, att det är gammalt.

El nostre cap és ben plantat.	V_r c_e_ s_r b_a u_. Vår chef ser bra ut. V__ c___ s__ b__ u__ Vår chef ser bra ut. ___ ____ ___ ___ ___ Vår chef ser bra ut.
Vol dir?	T_c_e_ n_? Tycker ni? T_____ n__ Tycker ni? ______ ___ Tycker ni?
Fins i tot em sembla molt guapo.	J_g t_c_e_ t_l_ o_h m_d_ a_t h_n s_r m_c_e_ b_a u_. Jag tycker till och med, att han ser mycket bra ut. J__ t_____ t___ o__ m___ a__ h__ s__ m_____ b__ u__ Jag tycker till och med, att han ser mycket bra ut. ___ ______ ____ ___ ____ ___ ___ ___ ______ ___ ___ Jag tycker till och med, att han ser mycket bra ut.

El cap segur que té una xicota.	C_e_e_ h_r s_k_r_ e_ v_n_i_a_ Chefen har säkert en vännina. C_____ h__ s_____ e_ v_______ Chefen har säkert en vännina. ______ ___ ______ __ ________ Chefen har säkert en vännina.
Ho creu de debò?	T_o_ n_ d_t v_r_l_g_n_ Tror ni det verkligen? T___ n_ d__ v_________ Tror ni det verkligen? ____ __ ___ __________ Tror ni det verkligen?
És ben possible que tingui una xicota.	D_t ä_ m_c_e_ m_j_i_t_ a_t h_n h_r e_ v_n_n_a_ Det är mycket möjligt, att han har en väninna. D__ ä_ m_____ m_______ a__ h__ h__ e_ v_______ Det är mycket möjligt, att han har en väninna. ___ __ ______ ________ ___ ___ ___ __ ________ Det är mycket möjligt, att han har en väninna.

Llibre de frases

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Menú

Enllaços

Descarrega la nostra aplicació