català » suec | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [sjuttio] vilja ha något

Que li agradaria fumar a vostè?	Vill ni röka?
Que li agradaria ballar a vostè?	Vill ni dansa?
Que li agradaria passejar a vostè?	Vill ni gå ut och gå?
M’agradaria fumar.	Jag skulle vilja röka.
Voldries un cigarret?	Vill du ha en cigarett?
(Ell) voldria foc.	Han vill ha eld.
M’agradaria beure alguna cosa.	Jag skulle vilja ha något att dricka.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Jag skulle vilja äta något.
M’agradaria descansar una mica.	Jag skulle vilja vila mig lite.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Jag skulle vilja fråga er något.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Jag skulle vilja be er om något.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Jag skulle vilja bjuda in er på något.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Vad vill ni ha?
Voldria un cafè?	Vill ni ha en kaffe?
O preferiria un te?	Eller skulle ni hellre vilja ha en te?
Ens agradaria anar a casa.	Vi skulle vilja åka hem.
Voleu un taxi?	Vill ni ha en taxi?
Voldrien trucar per telèfon.	De vill ringa.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...