català » suec | 68 [seixanta-vuit] | gran - petit

68 [sextioåtta] stor – liten

gran i petit	stor och liten
L’elefant és gran.	Elefanten är stor.
El ratolí és petit.	Musen är liten.
fosc i clar	mörk och ljus
La nit és fosca.	Natten är mörk.
El dia és clar.	Dagen är ljus.
vell i jove	gammal och ung
El nostre avi és molt vell.	Vår farfar / morfar är mycket gammal.
Fa 70 anys encara era jove.	För 70 år sedan var han ännu ung.
bell i lleig	vacker och ful
La papallona és bonica.	Fjärilen är vacker.
L’aranya és lletja.	Spindeln är ful.
gras i prim	tjock och smal
Una dona de cent quilos és grassa.	En kvinna på 100 kg är tjock.
Un home de cinquanta quilos és prim.	En man på 50 kg är smal.
car i barat	dyr och billig
El cotxe és car.	Bilen är dyr.
El diari és barat.	Tidningen är billig.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...