català » suec | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [arton] Städning

Avui és dissabte.	Idag är det lördag.
Avui tenim temps.	Idag har vi tid.
Avui netegem l’apartament.	Idag städar vi lägenheten.
Jo netejo la cambra de bany.	Jag städar badrummet.
El meu marit renta el cotxe.	Min man tvättar bilen.
Els nens netegen les bicicletes.	Barnen tvättar cyklarna.
L’àvia rega les flors.	Farmor / mormor vattnar blommorna.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Barnen städar barnkammaren.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Min man städar sitt skrivbord.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	Jag lägger tvätten i tvättmaskinen.
(Jo) estenc la roba.	Jag hänger upp tvätten.
(Jo) planxo la roba.	Jag stryker tvätten.
Les finestres estan brutes.	Fönstren är smutsiga.
El terra està brut.	Golvet är smutsigt.
La vaixella és bruta.	Porslinet är smutsigt.
Qui neteja les finestres?	Vem putsar fönstren?
Qui passa l’aspiradora?	Vem dammsuger?
Qui renta la vaixella?	Vem diskar?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!