català » eslovac | 49 [quaranta-nou] | L’esport

49 [štyridsaťdeväť] Šport

Practiques cap esport?	Športuješ?
Sí, em cal moure.	Áno, musím sa hýbať.
Vaig al centre esportiu.	Chodím do športového klubu.
Juguem a futbol.	Hráme futbal.
A vegades nedem.	Niekedy plávame.
O fem moto.	Alebo sa bicyklujeme.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol.	V našom meste máme futbalový štadión.
També hi ha una piscina amb sauna.	Máme tu aj plaváreň so saunou.
I hi ha un camp de golf.	Máme aj golfové ihrisko.
Què hi ha a la televisió?	Čo dávajú v televízii?
Hi ha un partit de futbol.	Práve dávajú futbal.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès.	Nemecké mužstvo hrá proti anglickému.
Qui guanya?	Kto vyhráva?
No en tinc ni idea.	Netuším.
De moment, és un empat.	V tomto momente je to nerozhodne.
L’àrbitre és de Bèlgica.	Rozhodca je z Belgicka.
Ara hi ha un penal.	Teraz sa kope jedenástka.
Gol! U a zero!	Gól! Jedna nula!

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...