català » polonès | 44 [quaranta-quatre] | Vida nocturna

44 [czterdzieści cztery] Wieczorne wyjście

On hi ha una discoteca per aquí?	Czy tu jest dyskoteka?
On hi ha un club nocturn per aquí?	Czy tu jest klub nocny?
Que hi ha cap bar per aquí?	Czy tu jest jakaś knajpka?
Què hi ha aquesta nit al teatre?	Co grają dzisiaj wieczorem w teatrze?
Què fan aquesta nit al cinema?	Co grają dzisiaj wieczorem w kinie?
Què hi ha aquesta nit a la televisió?	Co grają dzisiaj wieczorem w telewizji?
Encara hi ha entrades per al teatre?	Czy są jeszcze bilety do teatru?
Encara hi ha entrades per al cinema?	Czy są jeszcze bilety do kina?
Encara hi ha entrades per al partit de futbol?	Czy są jeszcze bilety na mecz piłki nożnej?
Vull seure al fons.	Chciałbym / Chciałabym siedzieć zupełnie z tyłu.
Vull seure al mig.	Chciałbym / Chciałabym siedzieć gdzieś po środku.
Vull seure al davant.	Chciałbym / Chciałabym siedzieć na samym przodzie.
Em pot recomanar alguna cosa vostè?	Czy może mi pan / pani coś polecić?
Quan comença la sessió?	Kiedy zaczyna się seans?
Em pot donar una entrada?	Czy może mi pan / pani załatwić bilet?
Que hi ha un camp de golf per aquí?	Czy w pobliżu jest pole golfowe?
Que hi ha una pista de tennis a prop?	Czy w pobliżu jest kort tenisowy?
Que hi ha una piscina coberta per aquí?	Czy w pobliżu jest kryty basen?

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!