català » lituà | 81 [vuitanta-u] | Passat 1

81 [aštuoniasdešimt vienas] Praeitis 1

escriure	rašyti
Ell va escriure una carta.	Jis (pa)rašė laišką.
I ella va escriure una postal.	O ji (už)rašė atviruką.
llegir	skaityti
Ell llegia una revista.	Jis skaitė iliustruotą žurnalą.
I ella llegia un llibre.	O ji skaitė knygą.
prendre / agafar	imti
Ell va prendre un cigarret.	Jis paėmė cigaretę.
Ella va agafar un tros de xocolata.	Ji paėmė gabalėlį šokolado.
Ell era infidel, però ella era fidel.	Jis buvo neištikimas, bet ji buvo ištikima.
Ell era mandrós, però ella era treballadora.	Jis buvo tinginys, bet ji buvo darbšti.
Ell era pobre, però ella era rica.	Jis buvo neturtingas, bet ji buvo turtinga.
Ell no tenia diners, sinó deutes.	Jis turėjo ne pinigų, bet skolų.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	Jis neturėjo laimės, jam nesisekė.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos.	Jam nesisekė, jį persekiojo nesėkmės.
Ell no era feliç, sinó infeliç.	Jis buvo ne patenkintas, bet nepatenkintas.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	Jis buvo ne laimingas, bet nelaimingas.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic.	Jis buvo ne simpatiškas, bet nesimpatiškas.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!