català » lituà | 34 [trenta-quatre] | Al tren

34 [trisdešimt keturi] Traukinyje

Que és aquest el tren a Berlín?	Ar tai traukinys į Berlyną?
Quan surt el tren?	Kada traukinys išvyksta?
Quan arriba el tren a Berlín?	Kada traukinys atvyksta į Berlyną?
Perdó, que puc passar?	Atsiprašau, ar galiu praeiti?
Crec que és el meu seient.	(Aš) manau, kad tai mano vieta.
Crec que vostè està assegut al meu lloc.	(Aš) manau, kad (jūs) sėdite mano vietoje.
On és el cotxe-llit?	Kur yra miegamasis vagonas?
El cotxe-llit és a la cua del tren.	Miegamasis vagonas yra traukinio gale.
On és el restaurant? – En el cap.	O kur yra vagonas-restoranas? — Priekyje.
Puc dormir a sota?	Ar galiu miegoti apačioje?
Puc dormir al mig?	Ar galiu miegoti viduryje?
Puc dormir a dalt?	Ar galiu miegoti viršuje?
Quan serem a la frontera?	Kada būsime prie sienos?
Quant dura el viatge a Berlín?	Kiek trunka kelionė į Berlyną?
Que el tren té retard?	Ar traukinys vėluoja?
Teniu res per llegir?	Ar turite ką nors paskaityti?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí?	Ar čia galima gauti ko nors (pa) valgyti ir (atsi) gerti?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí?	Ar galite mane pažadinti 7 (septintą) valandą?

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?