català » croat | 60 [seixanta] | Al banc

60 [šezdeset] U banci

Voldria obrir un compte.	Želim otvoriti račun.
Aquest és el meu passaport.	Tu je moja putovnica.
I aquesta és la meva adreça.	A ovdje je moja adresa.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Želim uplatiti novac na moj račun.
Voldria treure diners del meu compte.	Želim podići novac sa svojeg računa.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Želim uzeti izvadak sa računa.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Želim unovčiti putnički ček.
Quant és la comissió?	Kolike su pristojbe?
On haig de signar?	Gdje moram potpisati?
Espero una transferència d’Alemanya.	Očekujem doznaku iz Njemačke.
Aquest és el meu número de compte.	Tu je moj broj računa.
Han arribat els diners?	Je li novac stigao?
Voldria canviar aquests diners.	Želim promijeniti ovaj novac.
Necessito dòlars americans.	Trebam američke dolare.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Molim Vas, dajte mi sitne novčanice.
Que hi ha un caixer automàtic?	Postoji li ovdje bankomat?
Quants diners puc treure?	Koliko se novca može podići?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar?	Koje se kreditne kartice mogu koristiti?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!