català » espanyol | 88 [vuitanta-vuit] | Passat dels verbs modals 2

88 [ochenta y ocho] Pretérito 2

El meu fill no volia jugar amb nines.	Mi hijo no quería jugar con la muñeca.
La meva filla no volia jugar a futbol.	Mi hija no quería jugar al fútbol.
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs.	Mi esposa no quería jugar conmigo al ajedrez.
Els meus fills no van voler fer una passejada.	Mis hijos no querían dar un paseo.
Ells no volien endreçar l’habitació.	No querían ordenar la habitación.
Ells no volien anar al llit.	No querían irse a cama.
Ell no podia menjar gelats.	Él no podía / debía comer helados.
Ell no podia menjar xocolata.	No podía / debía comer chocolate.
Ell no podia menjar caramels.	No podía / debía comer caramelos.
Em podia desitjar alguna cosa.	Pude pedir un deseo.
Em vaig poder comprar un vestit.	Pude comprar un vestido.
Vaig poder prendre un bombó de praliné.	Pude coger un bombón.
Que podies fumar a l’avió?	¿Pudiste fumar en el avión?
Que podies beure cervesa a l’hospital?	¿Pudiste beber cerveza en el hospital?
Que podies portar el gos a l’hotel?	¿Pudiste llevar al perro contigo al hotel?
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard.	Durante las vacaciones los niños podían estar afuera hasta tarde.
Podien jugar molt de temps al pati.	Ellos / ellas podían jugar durante mucho rato en el patio.
Podien quedar-se desperts fins tard.	Ellos / ellas podían acostarse tarde.

Els nadons poden aprendre regles gramaticals

Els nens creixen molt de pressa. I també aprenen molt ràpid! Encara no s'ha investigat com aprenen els nens. El procés d'aprenentatge succeeix automàticament. Els nens no s'adonen que estan aprenent. Però cada dia que passa són capaços de fer més coses. Això és evident en el cas de l'idioma. En el seu primer mes de vida dels nadons només saben cridar. Amb uns pocs mesos poden pronunciar paraules curtes. Basant-se en aquestes paraules arriben a construir frases. A partir d'un cert moment, els nens parlen la seva llengua materna. Per desgràcia, amb la gent gran això no succeeix igual. Per aprendre necessiten llibres o altre tipus de material. Només així poden conèixer, per exemple, les regles gramaticals. Els nadons, en canvi, ja als quatre mesos estan aprenent gramàtica! Uns científics van ensenyar a nadons alemanys regles gramaticals d'altres llengües. Els van recitar en veu alta frases en italià. Les frases eren portadores d'estructures sintàctiques necessàries. Els nadons van escoltar les frases correctes durant aproximadament un quart d'hora. A continuació, se'ls va tornar a recitar noves frases. Aquest cop, però, algunes de les frases no eren correctes. Es van mesurar les ones cerebrals dels nadons mentre escoltaven les frases. Els investigadors van poder conèixer així la reacció del seu cervell davant les frases. I van descobrir que els nadons reaccionaven de manera diferent! Encara aprendre les frases en molt poc temps, eren capaços de detectar els errors. Per descomptat, els nadons no entenen per què algunes frases són incorrectes. S'orientaven només pels models recitats. Però això és suficient per aprendre una llengua – almenys si ets un nadó...