català » espanyol | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [cincuenta y cinco] Trabajar

De què treballa vostè?	¿Cuál es su profesión?
El meu marit és metge.	Mi esposo ejerce como doctor.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	(Yo) trabajo media jornada como enfermera.
Aviat ens jubilarem.	Pronto recibiremos nuestra pensión.
Però els impostos són alts.	Pero los impuestos son altos.
I l’assegurança de salut és cara.	Y el seguro médico es caro.
Què vols fer de gran?	¿Qué te gustaría ser?
M’agradaria ser enginyer.	Me gustaría ser ingeniero.
(jo) vull estudiar a la universitat.	(Yo) quiero estudiar en la universidad.
Sóc un becari / una becària.	(Yo) soy un / una pasante.
No guanyo gaire.	(Yo) no gano mucho dinero.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	(Yo) estoy haciendo una pasantía / unas prácticas en el extranjero.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	Ése es mi jefe.
Tinc bons companys de feina.	(Yo) tengo buenos compañeros de trabajo.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	Siempre vamos a la cantina al mediodía.
Estic buscant feina.	Estoy buscando trabajo.
Estic desocupat des de fa un any.	Llevo un año ya sin trabajo.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	Hay demasiados desempleados en este país.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!