català » espanyol | 44 [quaranta-quatre] | Vida nocturna

44 [cuarenta y cuatro] Salir por la noche

On hi ha una discoteca per aquí?	¿Hay alguna discoteca por aquí?
On hi ha un club nocturn per aquí?	¿Hay algún club nocturno por aquí?
Que hi ha cap bar per aquí?	¿Hay algún bar por aquí?
Què hi ha aquesta nit al teatre?	¿Qué hay esta noche en el teatro?
Què fan aquesta nit al cinema?	¿Qué ponen esta noche en el cine?
Què hi ha aquesta nit a la televisió?	¿Qué echan esta noche por televisión?
Encara hi ha entrades per al teatre?	¿Aún hay entradas para el teatro?
Encara hi ha entrades per al cinema?	¿Aún hay entradas para el cine?
Encara hi ha entrades per al partit de futbol?	¿Aún hay entradas para el partido de fútbol?
Vull seure al fons.	Querría sentarme atrás del todo.
Vull seure al mig.	Querría sentarme por el centro.
Vull seure al davant.	Querría sentarme delante del todo.
Em pot recomanar alguna cosa vostè?	¿Qué me puede recomendar (usted)?
Quan comença la sessió?	¿Cuándo empieza la sesión?
Em pot donar una entrada?	¿Puede conseguirme (usted) una entrada?
Que hi ha un camp de golf per aquí?	¿Hay algún campo de golf por aquí?
Que hi ha una pista de tennis a prop?	¿Hay algún campo de tenis por aquí?
Que hi ha una piscina coberta per aquí?	¿Hay alguna piscina cubierta por aquí?

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!