català » espanyol | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [dieciocho] Limpieza Doméstica

Avui és dissabte.	Hoy es sábado.
Avui tenim temps.	Hoy tenemos tiempo.
Avui netegem l’apartament.	Hoy limpiamos el apartamento.
Jo netejo la cambra de bany.	Yo limpio el baño.
El meu marit renta el cotxe.	Mi esposo lava el coche / carro (am.).
Els nens netegen les bicicletes.	Los niños limpian las bicicletas.
L’àvia rega les flors.	La abuela riega las flores.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Los niños ordenan el cuarto de los niños.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Mi esposo ordena su escritorio.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	Yo pongo la ropa en la lavadora.
(Jo) estenc la roba.	Yo tiendo la ropa.
(Jo) planxo la roba.	Yo plancho la ropa.
Les finestres estan brutes.	Las ventanas están sucias.
El terra està brut.	El suelo / piso (am.) está sucio.
La vaixella és bruta.	La vajilla está sucia.
Qui neteja les finestres?	¿Quién limpia las ventanas?
Qui passa l’aspiradora?	¿Quién pasa la aspiradora?
Qui renta la vaixella?	¿Quién lava la vajilla?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!