català » esperanto | 79 [setanta-nou] | Adjectius 2

79 [sepdek naŭ] Adjektivoj 2

Porto un vestit blau.	Mi surhavas bluan robon.
Porto un vestit vermell.	Mi surhavas ruĝan robon.
Porto un vestit verd.	Mi surhavas verdan robon.
Compro una bossa negra.	Mi aĉetas nigran sakon.
Compro una bossa marró.	Mi aĉetas brunan sakon.
Compro una bossa blanca.	Mi aĉetas blankan sakon.
Necessito un cotxe nou.	Mi bezonas novan aŭton.
Necessito un cotxe ràpid.	Mi bezonas rapidan aŭton.
Necessito un cotxe còmode.	Mi bezonas komfortan aŭton.
A dalt hi viu una dona gran / vella.	Supre loĝas maljuna virino.
A dalt hi viu una dona grassa.	Supre loĝas dika virino.
A baix hi viu una dona curiosa.	Malsupre loĝas scivolema virino.
Els nostres convidats eren gent simpàtica.	Niaj gastoj estis simpatiaj homoj.
Els nostres convidats eren gent educada.	Niaj gastoj estis ĝentilaj homoj.
Els nostres convidats eren gent interessant.	Niaj gastoj estis interesaj homoj.
Tinc uns fills encantadors.	Mi havas amindajn infanojn.
Però els veïns tenen uns nens maleducats.	Sed la najbaroj havas impertinentajn infanojn.
Que es porten bé els seus fills?	Ĉu viaj infanoj estas afablaj?

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...