Els cecs processen el llenguatge de forma més eficient

Les persones que no poden veure, senten millor. Gràcies a la qual cosa es mouen sense tantes dificultats en la seva vida diària. Però, a més, els cecs poden processar millor la informació lingüística. Així ho constaten nombrosos estudis científics. En un experiment, a certs individus se'ls va fer escoltar unes gravacions. La velocitat de la parla dels enregistraments es va anar incrementant de forma considerable. Tot i això, els subjectes cecs podien entendre les gravacions. Les persones que podien veure, en canvi, amb prou feines comprenien les frases. La velocitat de la parla era, per aquests subjectes, massa elevada. Un altre experiment va oferir resultats semblants. Persones cegues i no cegues van escoltar diferents oracions. Les oracions estaven parcialment manipulades. L'última paraula es va substituir per una paraula sense sentit. Els subjectes de la prova havien de valorar les frases. Havien de decidir si es tractava d'oracions absurdes o oracions amb sentit. Mentre els subjectes resolien aquesta tasca, es van analitzar els cervells. Els científics van mesurar algunes freqüències cerebrals. Així pretenien conèixer la rapidesa en què es resolien les tasques. Amb els subjectes cecs apareixia un senyal particular amb molta rapidesa. El senyal indicava que la frase estava sent analitzada. El senyal apareixia molt més tard en les persones que veien. No se sap per què els cecs processen determinades funcions de la parla de forma més eficient. Els científics, però, tenen una teoria. Creuen que els cecs utilitzen més intensament una determinada regió cerebral. Es tracta de la regió que fan servir les persones no cegues per processar estímuls visuals. Però els cecs no utilitzen aquesta regió per veure. De manera que està ‘disponible’ per a altres tasques. Per aquesta raó, els cecs tenen més capacitat a l'hora de processar el llenguatge...

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències,

i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes” en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!