català » esperanto | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [kvindek du] En la magazenego

Anem als grans magatzems?	Ĉu ni iru al la magazenego?
Tinc alguns encàrrecs.	Mi devas aĉetumi.
Vull comprar moltes coses.	Mi volas aĉeti multon.
On són els articles d’oficina?	Kie estas la oficejaj artikloj?
Necessito sobres i paper de cartes.	Mi bezonas kovertojn kaj leterpaperon.
Necessito llapis i marcadors.	Mi bezonas globskribilojn kaj feltojn.
On són els mobles?	Kie estas la mebloj?
Necessito un armari i una calaixera.	Mi bezonas ŝrankon kaj komodon.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Mi bezonas skribotablon kaj bretaron.
On són les joguines?	Kie estas la ludiloj?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Mi bezonas pupon kaj pluŝurson.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Mi bezonas futbalan pilkon kaj ŝakludilon.
On són les eines?	Kie estas la laboriloj?
Necessito un martell i unes alicates.	Mi bezonas martelon kaj pinĉilon.
Necessito un trepant i un tornavís.	Mi bezonas borilon kaj ŝraŭbilon.
On són les joies?	Kie estas la juveloj?
Necessito una cadena i una polsera.	Mi bezonas ĉenon kaj braceleton.
Necessito un anell i arracades.	Mi bezonas ringon kaj orelringon.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...