català » esperanto | 44 [quaranta-quatre] | Vida nocturna

44 [kvardek kvar] Vespere eliri

On hi ha una discoteca per aquí?	Ĉu estas diskoteko ĉi-tie?
On hi ha un club nocturn per aquí?	Ĉu estas noktoklubo ĉi-tie?
Que hi ha cap bar per aquí?	Ĉu estas drinkejo ĉi-tie?
Què hi ha aquesta nit al teatre?	Kio estas ĉi-vespere en la teatrejo?
Què fan aquesta nit al cinema?	Kio estas ĉi-vespere en la kinejo?
Què hi ha aquesta nit a la televisió?	Kio estas ĉi-vespere en la televido?
Encara hi ha entrades per al teatre?	Ĉu ankoraŭ estas biletoj por la teatrejo?
Encara hi ha entrades per al cinema?	Ĉu ankoraŭ estas biletoj por la kinejo?
Encara hi ha entrades per al partit de futbol?	Ĉu ankoraŭ estas biletoj por la futbala ludo?
Vull seure al fons.	Mi ŝatus sidi tute malantaŭe.
Vull seure al mig.	Mi ŝatus sidi ie ajn en la mezo.
Vull seure al davant.	Mi ŝatus sidi tute antaŭe.
Em pot recomanar alguna cosa vostè?	Ĉu vi povas ion rekomendi al mi?
Quan comença la sessió?	Kiam la prezentado komenciĝos?
Em pot donar una entrada?	Ĉu vi povas havigi al mi bileton?
Que hi ha un camp de golf per aquí?	Ĉu estas golfejo proksime?
Que hi ha una pista de tennis a prop?	Ĉu estas tenisejo proksime?
Que hi ha una piscina coberta per aquí?	Ĉu estas enhala naĝejo proksime?

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!