català » esperanto | 42 [quaranta-dos] | La visita de la ciutat

42 [kvardek du] Urbovizito

Que el mercat és obert el diumenge?	Ĉu la bazaro dimanĉe malfermitas?
Que obre la fira el dilluns?	Ĉu la foiro lunde malfermitas?
Que és oberta l’exposició el dimarts?	Ĉu la ekspozicio marde malfermitas?
Que el obre zoològic el dimecres?	Ĉu la bestarejo merkrede malfermitas?
Que el obre museu el dijous?	Ĉu la muzeo ĵaŭde malfermitas?
Que la galeria obre el divendres?	Ĉu la galerio vendrede malfermitas?
Es pot fer fotos?	Ĉu oni rajtas foti?
S’ha de pagar entrada?	Ĉu oni devas pagi por eniri?
Quant costa l’entrada?	Kiom kostas la eniro?
Hi ha descompte per a grups?	Ĉu estas rabato por grupoj?
Hi ha descompte per als nens?	Ĉu estas rabato por infanoj?
Hi ha descompte d’estudiant?	Ĉu estas rabato por studentoj?
Què és aquest edifici?	Kia konstruaĵo estas tio?
De quan és aquest edifici?	Kiomjara estas la konstruaĵo?
Qui va construir aquest edifici?	Kiu konstruis la konstruaĵon?
M’interessa l’arquitectura.	Mi interesiĝas pri arĥitekturo.
M’interessa l’art.	Mi interesiĝas pri arto.
M’interessa la pintura.	Mi interesiĝas pri pentrarto.

La llengua maltesa

Molts europeus que volen millorar el seu anglès viatgen a Malta. Ho fan perquè l'anglès és la llengua oficial d'aquest estat insular del sud d'Europa. I Malta és coneguda per les seves nombroses acadèmies d'idiomes. No és això, però, pel que Malta és interessant per als lingüistes. Hi ha un altre motiu que explica el seu interès per Malta. La República de Malta té una altra llengua oficial: el maltès. Aquesta llengua es va formar a partir d'un dialecte àrab. El Malti és, de fet, l'única llengua semítica d'Europa. Tot i que tant la seva sintaxi com la seva fonologia es diferencien de les de l'àrab. A més, el maltès s'escriu amb caràcters llatins. Encara que el seu alfabet té alguns signes especials. Li falten, però, les lletres c i y . El seu vocabulari recull termes de moltes llengües diferents. Descomptant l'àrab, destaquen les paraules de l'italià i l'anglès. Però també el fenici i el cartaginès han deixat la seva empremta a la llengua maltesa. Així doncs, molts investigadors consideren que el maltès és una llengua criolla àrab. Al llarg de la història, diferents potències han ocupat l'illa. Totes van ser deixant la seva empremta a les illes de Malta, Gozo i Comino. Durant molt temps el maltès no va ser més que una llengua familiar. Però no es va deixar de veure com la llengua natal dels veritables maltesos. La seva transmissió, com era d'esperar, va ser bàsicament oral. Només a partir del segle XIX es va començar a escriure la llengua. Avui compta amb uns 330.000 parlants. Malta és membre de la Unió Europea des de 2004. Això suposa que el maltès és també una de les llegües oficials d'Europa. Pels habitants de Malta la llengua és senzillament una part de la seva cultura. I s'alegren quan els estrangers també volen aprendre-la. Segurament hi ha prou escoles d'idiomes a Malta...