català » esperanto | 33 [trenta-tres] | A l’estació de trens

33 [tridek tri] En la stacidomo

Quan surt el pròxim tren cap a Berlín?	Kiam forveturas la sekvanta trajno al Berlino?
Quan surt el pròxim tren cap a París?	Kiam forveturas la sekvanta trajno al Parizo?
Quan surt el pròxim tren cap a Londres?	Kiam forveturas la sekvanta trajno al Londono?
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia?	Je la kioma horo forveturas la trajno al Varsovio?
A quina hora surt el tren que va a Estocolm?	Je la kioma horo forveturas la trajno al Stokholmo?
A quina hora surt el tren que va a Budapest?	Je la kioma horo forveturas la trajno al Budapeŝto?
Voldria un bitllet per Madrid.	Mi ŝatus bileton al Madrido.
Voldria un bitllet per Praga.	Mi ŝatus bileton al Prago.
Voldria un bitllet per Berna.	Mi ŝatus bileton al Berno.
Quan arriba a Viena el tren?	Kiam la trajno alvenos en Vieno?
Quan arriba a Moscou el tren?	Kiam la trajno alvenos en Moskvo?
Quan arriba a Amsterdam el tren?	Kiam la trajno alvenos en Amsterdamo?
Hauré de canviar de tren?	Ĉu mi devas trajnoŝanĝi?
De quina andana surt el tren?	De kiu kajo la trajno forveturos?
Que té cotxe-llit el tren?	Ĉu estas dormovagono en la trajno?
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les.	Mi ŝatus unudirektan bileton al Bruselo.
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen.	Mi ŝatus ambaŭdirektan bileton al Kopenhago.
Quant costa una plaça al cotxe-llit?	Kiom kostas loko en dormovagono ?

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!