català » esperanto | 31 [trenta-u] | Al restaurant 3

31 [tridek unu] En la restoracio 3

Voldria una entrada.	Mi ŝatus antaŭmanĝaĵon.
Voldria una amanida.	Mi ŝatus salaton.
Voldria una sopa.	Mi ŝatus supon.
Voldria unes postres.	Mi ŝatus deserton.
Voldria un gelat amb nata.	Mi ŝatus glaciaĵon kun vipita kremo.
Voldria fruita o formatge.	Mi ŝatus frukton aŭ fromaĝon.
(Nosaltres) voldríem esmorzar.	Ni ŝatus matenmanĝi.
(Nosaltres) voldríem dinar.	Ni ŝatus tagmanĝi.
(Nosaltres) voldríem sopar.	Ni ŝatus vespermanĝi.
Què vol per esmorzar?	Kion vi ŝatus por la matenmanĝo?
Panets amb melmelada i mel?	Ĉu bulkojn kun konfitaĵo kaj mielo?
Torrades amb salsitxa i formatge?	Ĉu rostpanon kun kolbaso kaj fromaĝo?
Un ou passat per aigua?	Ĉu boligitan ovon?
Un ou fregit?	Ĉu platfrititan ovon?
Una truita?	Ĉu omleton?
Un altre iogurt, si us plau.	Unu plian jogurton, mi petas.
Una mica més de sal i pebre, si us plau.	Pli da salo kaj pipro, mi petas.
Un altre got d’aigua, si us plau.	Unu plian glason da akvo, mi petas.

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!