Del gest al llenguatge

Quan parlem i sentim, el nostre cervell ha de treballar bastant. Ha de processar els senyals lingüístics. Els gestos i els símbols són també senyals lingüístics. Ja existien abans del llenguatge humà. Alguns símbols s'entenen en totes les cultures. Altres han de ser apresos. No poden ser compresos per si mateixos. Gestos i símbols són processats com si fossin llengües. I es processen a la mateixa regió cerebral! Així ho han constatat nous estudis. Els investigadors van examinar a diversos individus. A aquests subjectes se'ls va fer veure diferents videoclips. Mentre estaven veient els videoclips es va mesurar la seva activitat cerebral. Els videoclips vistos per una part dels subjectes de la prova expressaven coses diferents. Ho feien mitjançant moviments, símbols i paraules. Altres grups de l'experiment van veure altres videocilps. Es tractava de vídeos sense sentit. Sense paraules, gestos ni símbols. No tenien significat. Mitjançant els mesuraments cerebrals, els científics van descobrir què es processava i on. Després van comparar l'activitat dels subjectes de la prova entre si. Tot el que tenia significat s'analitzava a la mateixa zona del cervell. El resultat d'aquest experiment és molt interessant. Ens mostra com aprèn novament un llenguatge el nostre cervell. Al principi l'ésser humà es comunicava mitjançant gestos. Més tard en va desenvolupar el llenguatge. El cervell va haver d'aprendre a processar el llenguatge com si es tractés de gestos. I evidentment és senzill actualitzar la versió antiga...

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià,

és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.