català » bielorús | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [семдзесят адзін] нечага жадаць

71 [semdzesyat adzіn] nechaga zhadats’

Què voleu?	Чаго вы жадаеце?; Chago vy zhadaetse?
Voleu jugar a futbol?	Жадаеце згуляць у футбол?; Zhadaetse zgulyats’ u futbol?
Voleu visitar uns amics?	Жадаеце наведаць сяброў?; Zhadaetse navedats’ syabrou?
voler	хацець; khatsets’
No vull arribar tard.	Я не хачу позна прыходзіць.; Ya ne khachu pozna prykhodzіts’.
No hi vull anar.	Я не хачу туды ісці.; Ya ne khachu tudy іstsі.
Vull anar a casa.	Я хачу пайсці дадому.; Ya khachu paystsі dadomu.
Vull quedar-me a casa.	Я хачу застацца дома.; Ya khachu zastatstsa doma.
Vull estar sol / -a.	Я жадаю застацца адзін.; Ya zhadayu zastatstsa adzіn.
Vols quedar-te aquí?	Ты хочаш застацца тут?; Ty khochash zastatstsa tut?
Vols menjar aquí?	Ты хочаш тут паесці?; Ty khochash tut paestsі?
Vols dormir aquí?	Ты хочаш спаць тут?; Ty khochash spats’ tut?
Vol marxar demà?	Вы хочаце заўтра ад’ехаць?; Vy khochatse zautra ad'ekhats’?
Vol quedar-se fins a demà?	Вы хочаце застацца да заўтра?; Vy khochatse zastatstsa da zautra?
Vol pagar el compte demà?	Вы хочаце аплаціць рахунак толькі заўтра?; Vy khochatse aplatsіts’ rakhunak tol’kі zautra?
Voleu anar a la discoteca?	Хочаце на дыскатэку?; Khochatse na dyskateku?
Voleu anar al cinema?	Хочаце ў кіно?; Khochatse u kіno?
Vols anar a la cafeteria?	Хочаце ў кавярню?; Khochatse u kavyarnyu?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!